I si pareix una dissolució però no ho és?

Fins al moment, hem vist que la matèria es classifica en substàncies pures i mescles, les quals es poden dividir en compostos i elements la primera i en homogènies i heterogènies la segona. Què fàcil no? Doncs ho complicarem una mica.

Si haguéreu de classificar l’aigua de mar o la salsa maionesa, a quin grup diríeu que pertanyen? En un primer moment i seguint el que s’ha explicat fins al moment, posaríeu la mà al foc i afirmaríeu que ambdues són mescles homogènies, ja que estan formades per més d’una substància i presenten una aparença uniforme. Malauradament, la mà acabaria més negra que el carbó perquè únicament l’aigua de mar és una mescla homogènia.

De vegades hi ha substàncies que a simple vista són homogènies però que, en realitat, no ho són. Aquestes mescles heterogènies s’anomenen col·loides. Un exemple que es troba a la naturalesa és la boira. En un dia sense boira, l’aigua es troba en estat gasós formant partícules molt menudes, de forma que la llum passa a través seu, com és el cas de la primera foto. En canvi, els dies de boira, les partícules d’aigua formen petites gotes d’aigua, de manera que es dispersa la llum del sol, tal i com ocorre a la segona fotografia.

Per aquest motiu, es diu que una dissolució és una mescla homogènia que no dispersa la llum mentre que un col·loide és una mescla heterogènia i dispersa la llum. Aquesta dispersió de llum rep el nom d’efecte Tyndall. Com a exemples de col·loides tenim la salsa de tomata, els gels de bany o la gelatina.

Un cas que trobem dintre dels col·loides i que és molt fàcil trobar-nos en la nostra vida quotidiana és l’emulsió. En una emulsió, les partícules que estan en menor proporció es mantenen disperses gràcies a una tercera substància anomenada emulsionant. Un exemple d’emulsió és la maionesa.

Si no us ha quedat de tot clar aquests nous conceptes, us recomane que vegeu el següent vídeo.